Palmalternativa

 Avui us mostram la porta d'accés al Castell de Bellver situada al carrer Polvorí. El Catàleg de l'Ajuntament especifica que fou construïda el SXIX i que té un grau de protecció A2. El mencionat catàleg estableix les següents directrius per a la seva protecció:

 1. Conservar el conjunt de la porta 

 3. Recuperar la totalitat del volum originari de la porta ja que un dels laterals està alterat per la paret de tancament del bosc

Idò com podeu observar, l'Ajuntament no compleix ni una de les directrius que estableix el seu propi catàleg. Les deixalles, els contenidors de fems, els cotxes i les motos que hi ha davant la porta rematen aquesta estampa triste i cutre.

 

  

 

A les imatges d'avui, realitzades des de la Plaça Espanya,  es veu com ja comença a treure el cap la nova configuració del Parc de les Estacions i s'intueix una altra pífia de l'ajuntament de Palma.

Com podeu veure haurà molt de ciment, poca zona verda i desenes de gruixades columnes que serviran per tancar un parc gris, vulgar i reduït. Una gàbia ridícula i mesquina. Ens tornen a prendre el pèl i els diners i ja és la tercera vegada. Els ciutadans de Palma no es mereixen això. No és just.

 

 L'Ajuntament de Palma ha inaugurat recentment aquest Casal al barri del Terreno. Les queixes dels veïns són reiterades per la seva ubicació, la distribució dels espais, el reduït espai dedicat a la biblioteca,...etc

 D'altra banda, és literalment impossible l'accés al Casal per a les persones amb problemes de mobilitat. El Casal està construït a la zona més alta del Terreno, casi limitant amb el bosc de Bellver. Per arribar des de Joan Miró al Casal s'han de pujar uns carrers amb una pendent molt accentuada. A més, les voravies dels carrers que arriben fin al Casal són molt estretes. No pot passar una cadira de rodes ni tan sols un cotxet de nins.

 Qualsevol actuació que faci una administració pública ha de tenir en compte necessàriament l'accés per a tots i la igualtat d'oportunitats per a les persones amb discapacitat. Al Casal del Terreno només podran accedir una part dels ciutadans. És, per tant, un casal que discrimina.

Aquesta possessió no catalogada és molt possiblement la de Son Lleganya. Està situada darrera de l'aparcament de l'Hospital de Son Llàtzer, entre Son Ponç, Son Morro, Son Llinars i la carretera vella de Sineu i es troba en un lamentable estat de conservació.

 El 1773, n'era propietari el senyor Jaume O'Donell i s'arrendava conjuntament amb Son Curt. N'era arrendatari l'amo en Gabriel Mercer i la renda anual conjunta de les dues finques era de 90 lliures. La possessió formava part del districte parroquial de Sant Miquel (Juan Vidal, 1978). El 1818, segons l'Apeo (ARM, D-1530, f. 273) d'aquell any, n'era propietari el senyor Jaume Joan Comelles. La propietat era valorada en 19.000 lliures i tenia una extensió de 64 quarterades, de les quals 60 eren dedicades a ametllerars, tres a vinya i una a arbres fruiters. 

 El 1846, n'era propietari el senyor Jaume Juan Canyelles i l'arrendava l'amo en Guillem Vic. De 60 quarterades d'extensió, tenia terres dedicades a arbres fruiters. Confrontava aleshores amb els camins de Manacor i de Sineu i amb terres del senyor Nicolau Siquier, que era el propietari, entre d'altres, de Son Llàtzer (AMP, Finques rústiques 1846, sense signatura). 

(Notes històriques de Roberto Fernàndez i Gaspar Valero)

  

   

   

Edifici situat al carrer Sant Magí construït a finals del SXIX o principis del XX i  d'estil eclèctic que combina el neoarabisme i  el classicisme. Originàriament albergà un casino i uns banys . Posteriorment fou una pensió. Al catàleg de l'ajuntament de Palma està catalogat amb un grau de protecció B.

 La façana posterior limita amb un solar amb el mateix nom, Mar i Terra, i és molt possible que tingui unes magnífiques vistes sobre la Badia de Palma, vistes que seran tapiades pels tres edificis i 52 habitatges que Acciona té previst construir al mencionat solar.