Palmalternativa

Aturada de les línies 7 i 14 al Carrer Manacor a l’altura de La Soledat. En aquest punt s’aturen diàriament més de 100 autobusos. L’accés és molt difícil per a qualsevol ciutadà i impossible per als que tenen problemes de mobilitat o per als que duen un cotxet d’infants. Aquest no és un cas aïllat. La majoria d’aturades de l’EMT tenen greu obstacles per a l’accessibilitat. La solució en molts casos seria fàcil: instal·lar plataformes d’accés.

Els veïns del barri del Camp Redó han expressat el seu malestar degut a les molèsties relacionades amb el centre d’acollida a persones en situació d’exclusió social ubicat al barri, concretament davora l’edifici de S’Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca (Carrer General Riera cantonada Carrer Uruguai). L'article d’avui no vol entrar en el debat sobre la necessitat de conciliar el dret a la protecció social amb una bona convivència amb el veïnats. Creiem que aquest debat s’ha de produir en altres espais amb més tranquil·litat i possibilitats de diàleg.

Avui volem abordar un problema col·lateral, que té una solució senzilla i depèn exclusivament de l’Ajuntament. Un dels motius del malestar dels veïns és que al voltant del centre hi ha deixalles i xeringues en espais on habitualment juguen els nins. Les fotografies d’avui mostren l’estat d’abandó del carrer on està l’entrada del camp de futbol del Camp Redó. S’acumulen deixalles, algunes de les quals són un risc per a la salut i els cans fan les seves necessitats on juguen els infants, a un petit tros de terra  front a l’entrada del camp de futbol.

En aquestes circumstàncies, l’Ajuntament podria solucionar la manca d'higiene amb dues mesures molt senzilles i relativament econòmiques: netejar la zona més sovint i instal·lar un Cani – Park. És una qüestió d‘interès i voluntat política. Per cert, l’absència de Cani – Park ha estat suplida per una placa que han posat els veïns amb una bona dosi d’imaginació i bon humor...

En un post recent varem denunciar que la regidora Marina Sans, responsable de l’àrea d’infraestructures, feia parts i quarts a l’hora de vetllar pel descans dels ciutadans de Palma.  

La regidora anunciava el mes de juliol que les obres de curta durada, com la que surt a les fotografies d’avui, es suspendrien al centre de històric de Ciutat durant el mesos d’estiu per tal de no molestar a turistes i residents. Des de l’Ajuntament varen considerar que aquestes obres es podien ajornar sense cap inconvenient fins als mesos d’hivern.  

Però, ¿Què passa amb la resta de barris? A menjar pols, renous i molèsties durant tot l’estiu… Aquestes obres que us mostram avui tenen una longitud d’uns tres-cents metres. Comencen al carrer Rosselló i Caçador, passen per la Plaça Abu Yahyà i s’estenen pel carrer Ausiàs March. 

Resulta especialment irònica la presència de la tanca publicitària de la Targeta Ciutadana anunciant Palma com una Ciutat més còmoda…

Des de fa 30 anys la zona de Can Barbarà és un referent de l’oci nocturn de Ciutat. Durant aquests trenta anys un dels itineraris clàsics de les nits de marxa de Ciutat començava als locals de la Dàrsena, el Garito o el Corb Marí, per a finalitzar a la zona de la Plaça Gomila o la Plaça del Mediterrani la qual cosa significava pujar i/o baixar des de la Dàrsena de Can Barbarà al carrer Joan Miró.

Tot aquest tragí de pujar i baixar entre la Dàrsena i el carrer Joan Miró varen fer molt populars les escales que avui ens ocupen i que comuniquen els dos llocs. A l’itinerari d’aquestes escales trobam una casa en runes que està gairebé incrustada en el seu recorregut. De fet, les escales envolten la casa: inicialment passen per la façana i la porta d’entrada de la casa per a continuar pujant i vorejar posteriorment el terrat. Finalment arriben al carrer Joan Miró pel carrer Portassa (un carreró de deu metres de longitud).

L’estat en el qual es troba aquest habitatge és perillossíssim: vegeu com la porta del terrat al carrer Portassa està oberta i just després d’entrar hi ha un buit de tres metres de profunditat degut a que el sostre de la casa s’ha enfonsat. Els murs estan plens de forats sense tapiar i a més el seu interior és un abocador de fems i brutor.

Malgrat que, com hem dit en altres ocasions, el propietari és el primer responsable del manteniment de la seguretat i la higiene de l’habitatge, l’Ajuntament és el responsable subsidiari en el cas de que el propietari sigui negligent. Es a dir: si el propietari no cumpleix amb la seva obligació, l’Ajuntament l’ha de comminar a que l’assoleixi amb els mitjans que té al seu abast.

Ja sabeu, si anau a prendre alguna copa per la zona, vigilau amb les escales…

Una veïna de Son Costa denuncia aquest abocador de residus, alguns d’ells tòxics i perillosos, al carrer Miguel Vilallonga de Palma (a 25 metres del Centre de Salut d'Arquitecte Bennàssar), materials de construcció i altres tipus d'objectes: electrodomèstics, pots de pintura, rodes de goma, vidres, etc.

Creiem que al marge de exigir la responsabilitat que pertoca al propietari del solar, el responsable municipal ha de posar tots els mitjans suficients per impedir que es perpetuí en el temps aquesta situació tan incívica i altament contaminant.